#: locale=ca
## Tour
### Descripción
tour.description = Visita virtual / Tour 360º de la Basílica de Algemesí
### Título
tour.name = Basílica de Algemesí
## Skin
### Botón
Button_1475D568_3394_23E8_41C6_34598ACF6CA6.label = Tornar
Button_207376B6_2D93_A464_41BA_4DABD4A7243C_mobile.label = Obrir en Google Maps
Button_2472C0FB_329C_E2E8_41AD_17A229F40536.label = Obrir a Google Maps
Button_24F926C4_32B4_211F_41AD_C4DFE99C2F9E.label = Obrir a Google Maps
Button_25AA11AA_32BF_E36B_41C5_A98CACD7D088.label = Obrir a Google Maps
Button_25D9D282_329C_2118_41C1_BFB88BC77419.label = Obrir a Google Maps
Button_25E40A66_3294_2118_41C7_9324AB209E0C.label = Obrir a Google Maps
Button_25E929DF_32BC_2329_41BF_B961F481CC13.label = Obrir a Google Maps
Button_25F44186_329C_2318_41BD_81217151BA69.label = Obrir a Google Maps
Button_275A43C8_32BC_2728_41B6_07AF7FECF2B4.label = Obrir a Google Maps
Button_3429AC28_2EBC_646C_41C4_CADEB7360B8E_mobile.label = Obrir en Google Maps
Button_345C56AD_2EBC_E464_418D_FB464128B5C8_mobile.label = Obrir en Google Maps
Button_361F1319_2E74_7C2C_41B7_89B4DE6BB638_mobile.label = Obrir en Google Maps
Button_36EFE4F9_2E93_A5EC_41AB_0DDCAD0B14C2_mobile.label = Obrir en Google Maps
Button_372DAF0C_2EAC_A424_41C1_EA97BBFA0722_mobile.label = Obrir en Google Maps
Button_372DEE39_2E94_A46F_41A3_5B7885A19E6B_mobile.label = Obrir en Google Maps
Button_37F20DF8_2EB4_67EC_41C5_B0B0CEE9E07C_mobile.label = Obrir en Google Maps
Button_3963956C_2E6C_A4E5_4198_ECBDBA2683BC_mobile.label = Obrir en Google Maps
Button_AEFB0B2F_9F9D_5C53_41E2_D812AD484F10.label = Obrir a Google Maps
### Texto Multilínea
HTMLText_151514AF_33BD_E168_41C3_45E7951400D7.html = ____
RETAULE MAJOR
Francesc Ribalta (1603-1609).
En la zona de l'altar, l'imponent retaule del sublim pintor Francesc Ribalta, realitzat entre 1603 i 1609 i dedicat a la vida de l'Apòstol Sant Jaume, corona la basílica.
Seguint els preceptes del Pare Jaume Bleda i el Patriarca Joan de Ribera, el retaule presenta els taulers principals dedicats a històries de la vida de Sant Jaume Apòstol, i el secundaris a algunes representacions de sants aïllats.
El retaule reflexa les dues facetes de Sant Jaume: el Sant Jaume Pelegrí representat per l’escultura central del retaule, i Sant Jaume Matamoros, com s’observa a l’escena de la Batalla de Clavijo en referència a l’expulsió dels moriscos.
La basílica patí destruccions i pèrdues durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Posteriorment a la guerra, alguns dels quadres perduts foren suplantats per altres del pintor Josep Segrelles.
Imatge d'Alta Resolució
Descubreix tots els detalls del retaule.
Utilitzeu la roda del ratolí per a acostar/allunyar la vista tant com desitge.
___
El Campanar
El campanar és una peça emblemàtica per a la ciutat d’Algemesí. Es va construir en 1703 i es va inaugurar el dia del Corpus. El campanar es situa sobre l'accés principal i s’assenta sobre els contraforts que flanquegen la portada, en els quals recau l'arc de descàrrega que hi ha sobre aquesta.
El repic ancestral de les campanes forma part del paisatge sonor de les nostres tradicions i és uns dels rituals declarats per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat dins del context general de la festa de la Mare de Déu de la Salut.
En 2009 va nàixer la Colla de Campaners d’Algemesí, que es consolidà com un dels grups que sustenten la tradició en la nostra ciutat.
___
BASÍLICA MENOR DE SANT JAUME APÒSTOL
Plaça Major, 1, 46680 Algemesí, València.
La Basílica Menor de Sant Jaume Apòstol es troba a la Plaça Major, punt neuràlgic de la ciutat d’Algemesí, on les nostres festes es materialitzen i es donen cita alguns dels seus moments patrimonials més representatius. Ací comencen i acaben dos de les processons de la Mare de Déu de la Salut i a finals de setembre es construeix, amb fusta i corda, l’emblemàtica plaça rectangular de bous.
Testimoni de les nostres festes és la Basílica de Sant Jaume, un conjunt arquitectònic format per l’església antiga del segle XV a l’esquerra, i a la dreta l’església nova construïda al segle XVI. La Basílica està declarada Monument Històric Artístic Nacional i Bé d’Interès Cultural (BIC) i presenta una exquisida façana d'estil renaixentista italià.
___
Basílica Menor de Sant Jaume
Plaça Major, 1, 46680 Algemesí, València.
La Basílica Menor de Sant Jaume Apòstol es troba a la Plaça Major, punt neuràlgic de la ciutat d’Algemesí, on les nostres festes es materialitzen i es donen cita alguns dels seus moments patrimonials més representatius. Ací comencen i acaben dos de les processons de la Mare de Déu de la Salut i a finals de setembre es construeix, amb fusta i corda, l’emblemàtica plaça rectangular de bous.
Testimoni de les nostres festes és la Basílica de Sant Jaume, un conjunt arquitectònic format per l’església antiga del segle XV a l’esquerra, i a la dreta l’església nova construïda al segle XVI. La Basílica està declarada Monument Històric Artístic Nacional i Bé d’Interès Cultural (BIC) i presenta una exquisida façana d'estil renaixentista italià.
___
Orgue
El nou orgue Mossén Cabanilles, el segon més gran de la Comunitat Valenciana, data de 2012, any en que fou beneït commemorant el tercer centenari de la mort de Joan Baptista Cabanilles, de qui porta el seu nom.
L’orgue actual, és el quart que s'inaugura des de la construcció de la basílica a finals del s. XVI. Consta de 49 registres repartits entre l’orgue major, la cadereta, l’expressiu, els ecos, la batalla i el pedal. Tres teclats i el teclat de pedal, amb un total de 3.700 tubs.
L’orquestra de la Schola Cantorum, el Cor de Gregorià de la basílica, amb projecció nacional i internacional, acompanya les celebracions del temple amb el cant de les festivitats més importants de l’any litúrgic.
___
Claustre
L’acollidor claustre dona accés al temple. Als laterals es situen la Casa Abadia i l’antic cementeri de segle XIII, que formen part del complex arquitectònic de la Basílica.
Al claustre s’observa l’escultura de la Senyora Pepa, la Beata Josefa Naval Girbés, el conjunt de retaules manisers dels Dolors de la Verge de segle XIX, i una font a la zona central: l’antiga pila baptismal on fou batejat Joan Baptista Cabanilles.
Sobre la portada d’entrada, s’observa l’escut papal en referència al títol papal de Basílica.
___
Capella de la Comunió
L’actual Capella de la Comunió, d’estil barroc xurrigueresc, data del segle XVIII i es situa sobre la que inicialment fou l’església primitiva. A l’altar es troba la Mare de Déu de la Salut, que ix amb la processó de la Mare de Déu de la Salut cada 7 i 8 de setembre.
La Basílica aglutina 2 recintes diferenciats i units entre sí: la capella de la comunió i el temple parroquial, dels quals es creuen en disposició perpendicular de manera que la capella de la comunió es situa als peus del temple i comunica amb l'església per mitjà de tres arcs que s'obrin en el costat de l'Evangeli.
___
Juan Bautista Cabanilles
Batejat en Algemesí el 6 de setembre de 1644 - València, 29 de abril de 1712.
Fou un organista i compositor algemesinenc de música barroca.
Cabanilles es va formar a l’escola del seu poble natal amb Onofre Guinovart, organista de la parròquia de Sant Jaume. Aquest músic fou organista de la catedral de València, i encara que no se sap molt més de la seua infantesa a Algemesí, fou batejat a la parròquia de Sant Jaume i visqué a la vora de l’actual carrer Fusters. Aquest personatge esdevingué un músic universal i va deixar una profunda petjada musical al seu temps.
___
Basílica
La Nova Església es va bastir entre 1550 i 1552 pel mestre d’obres Doménec Gamieta, amb la col·laboració dels mestres pedrapiquers Joan d’Alacant i Joan Matalí.
El temple està dedicat a Sant Jaume Apòstol, Sant Jaume Pelegrí. Presenta una planta de 5 trams, coberta amb voltes de nervis, capelles laterals, capçalera poligonal i volta estelada. Al seu interior presenta un revestiment neoclàssic i a les voltes pintures de Joaquim Oliet datades de mitjans de segle XIX.
L’ornamentació de la basílica presenta al·lusions als símbols compostel·lans com la petxina del pelegrí, ja que el temple està dedicat al patró dels pelegrins en referència al Camí del Llevant.
___
Portada Principal
Situada lateralment al temple, destaca la portada principal d’estil renaixentista.
Es composa d’un primer cos que segueix l’esquema d’arc de triomf. Al primer cos es situen les figures de Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer. Al cos superior, la Verge de la Salut i Sant Onofre, els patrons d’Algemesí, es situen als laterals, i a la zona central destaca la figura de Sant Jaume Apòstol. Déu Pare corona l’entrada amb l’escut d’armes de la vila.
___
Capella de la
Senyora Pepa
Lloc de devoció pelegrinatge de nombrosos devots locals, nacionals i internacionals durant tot l’any.
Josepa Naval i Girbés (11 de desembre de 1820 - 24 de febrer de 1893) va ser una dona seglar, consagrada a la instrucció i educació cristiana de les joves del seu poble. Per la seua tasca exemplar, fou beatificada a l'any 1988 pel Papa Sant Pau II, després d’atribuir-li distints miracles i curacions. Actualment el seu cos es pot venerar a la seua capella a la Basílica de Sant Jaume Apòstol.
La diòcesi de València en celebra la festivitat litúrgica el 6 de novembre i el primer diumenge posterior a aquesta data.
___
Retaule Major
En la zona de l'altar, l'imponent retaule del sublim pintor Francesc Ribalta, realitzat entre 1603 i 1609 i dedicat a la vida de l'Apòstol Sant Jaume, corona la basílica.
Seguint els preceptes del Pare Jaume Bleda i el Patriarca Joan de Ribera, el retaule presenta els taulers principals dedicats a històries de la vida de Sant Jaume Apòstol, i el secundaris a algunes representacions de sants aïllats.
El retaule reflexa les dos facetes de Sant Jaume: el Sant Jaume Pelegrí representat per l’escultura central del retaule, i Sant Jaume Matamoros, com s’observa a l’escena de la Batalla de Clavijo en referència a l’expulsió dels moriscos.
La basílica patí destruccions i pèrdues durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Posteriorment a la guerra, alguns dels quadres perduts foren suplantats per altres del pintor Josep Segrelles.
___
Porta de l'Aire
La Porta de l’Aire, situada a la Plaça de la Verge dels Dolors, és una de les portes d’entrada, d’estil renaixentista, a través de la qual s’accedeix al temple per la part posterior. És la zona d’accés al claustre de la basílica.
A la part superior destaca el retaule ceràmic de la Mare de Déu de la Salut “SALUS INFIRMORUM ORA PRO NOBIS”, realitzat en 1975, símbol de la patrona de la ciutat i fruit de la tradició ceràmica manisera a Algemesí.
___
Església Primitiva
Els murs de l’antiga església primitiva es troben baix l’actual Capella de la Comunió. El temple primitiu era un temple-fortalesa de construcció molt bàsica, que es pensa fou edificat al segle XIII en temps de Jaume I amb la Reconquesta Cristiana. Sembla que en 1423 es va contractar el pintor Gonçal Peris per al retaule de la primitiva església. La taula principal de Sant Jaume Pelegrí, que actualment se li atribueix al mestre Jaume Mateu, es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
En 2017 es va realitzar un estudi arqueològic per part d’un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) sobre els basaments de la primitiva església.
___
EL CAMPANAR
El campanar és una peça emblemàtica per a la ciutat d’Algemesí. Es va construir en 1703 i es va inaugurar el dia del Corpus. El campanar es situa sobre l'accés principal i s’assenta sobre els contraforts que flanquegen la portada, en els quals recau l'arc de descàrrega que hi ha sobre aquesta.
El repic ancestral de les campanes forma part del paisatge sonor de les nostres tradicions i és uns dels rituals declarats per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat dins del context general de la festa de la Mare de Déu de la Salut.
En 2009 va nàixer la Colla de Campaners d’Algemesí, que es consolidà com un dels grups que sustenten la tradició en la nostra ciutat.
___
PORTADA PRINCIPAL
Situada lateralment al temple, destaca la portada principal d’estil renaixentista.
Es composa d’un primer cos que segueix l’esquema d’arc de triomf. Al primer cos es situen les figures de Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer. Al cos superior, la Verge de la Salut i Sant Onofre, els patrons d’Algemesí, es situen als laterals, i a la zona central destaca la figura de Sant Jaume Apòstol. Déu Pare corona l’entrada amb l’escut d’armes de la vila.
___
JUAN BAUTISTA CABANILLES
Batejat a Algemesí el 6 de setembre de 1644 - València, 29 de abril de 1712.
Fou un organista i compositor algemesinenc de música barroca.
Cabanilles es va formar a l’escola del seu poble natal amb Onofre Guinovart, organista de la parròquia de Sant Jaume. Aquest músic fou organista de la catedral de València, i encara que no se sap molt més de la seua infantesa a Algemesí, fou batejat a la parròquia de Sant Jaume i visqué a la vora de l’actual carrer Fusters. Aquest personatge esdevingué un músic universal i va deixar una profunda petjada musical al seu temps.
___
CAPELLA DE LA COMUNIÓ
L’actual Capella de la Comunió, d’estil barroc xurrigueresc, data del segle XVIII i es situa sobre la que inicialment fou l’església primitiva. A l’altar es troba la Mare de Déu de la Salut, que ix amb la processó de la Mare de Déu de la Salut cada 7 i 8 de setembre.
La Basílica aglutina 2 recintes diferenciats i units entre sí: la capella de la comunió i el temple parroquial, dels quals es creuen en disposició perpendicular de manera que la capella de la comunió es situa als peus del temple i comunica amb l'església per mitjà de tres arcs que s'obrin en el costat de l'Evangeli.
___
CLAUSTRE
L’acollidor claustre dona accés al temple. Als laterals es situen la Casa Abadia i l’antic cementeri de segle XIII, que formen part del complex arquitectònic de la Basílica.
Al claustre s’observa l’escultura de la Senyora Pepa, la Beata Josefa Naval Girbés, el conjunt de retaules manisers dels Dolors de la Verge de segle XIX, i una font a la zona central: l’antiga pila baptismal on fou batejat Joan Baptista Cabanilles.
Sobre la portada d’entrada, s’observa l’escut papal en referència al títol papal de Basílica.
___
PORTA DE L'AIRE
La Porta de l’Aire, situada a la Plaça de la Verge dels Dolors, és una de les portes d’entrada, d’estil renaixentista, a través de la qual s’accedeix al temple per la part posterior. És la zona d’accés al claustre de la basílica.
A la part superior destaca el retaule ceràmic de la Mare de Déu de la Salut “SALUS INFIRMORUM ORA PRO NOBIS”, realitzat en 1975, símbol de la patrona de la ciutat i fruit de la tradició ceràmica manisera a Algemesí.
___
ESGLÉSIA PRIMITIVA
Els murs de l’antiga església primitiva es troben baix l’actual Capella de la Comunió. El temple primitiu era un temple-fortalesa de construcció molt bàsica, que es pensa fou edificat al segle XIII en temps de Jaume I amb la Reconquesta Cristiana. Sembla que en 1423 es va contractar el pintor Gonçal Peris per al retaule de la primitiva església. La taula principal de Sant Jaume Pelegrí, que actualment se li atribueix al mestre Jaume Mateu, es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
En 2017 es va realitzar un estudi arqueològic per part d’un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) sobre els basaments de la primitiva església.
___
RETAULE MAJOR
En la zona de l'altar, l'imponent retaule del sublim pintor Francesc Ribalta, realitzat entre 1603 i 1609 i dedicat a la vida de l'Apòstol Sant Jaume, corona la basílica.
Seguint els preceptes del Pare Jaume Bleda i el Patriarca Joan de Ribera, el retaule presenta els taulers principals dedicats a històries de la vida de Sant Jaume Apòstol, i el secundaris a algunes representacions de sants aïllats.
El retaule reflexa les dues facetes de Sant Jaume: el Sant Jaume Pelegrí representat per l’escultura central del retaule, i Sant Jaume Matamoros, com s’observa a l’escena de la Batalla de Clavijo en referència a l’expulsió dels moriscos.
La basílica patí destruccions i pèrdues durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Posteriorment a la guerra, alguns dels quadres perduts foren suplantats per altres del pintor Josep Segrelles.
___
BASÍLICA
La Nova Església es va bastir entre 1550 i 1552 pel mestre d’obres Doménec Gamieta, amb la col·laboració dels mestres pedrapiquers Joan d’Alacant i Joan Matalí.
El temple està dedicat a Sant Jaume Apòstol, Sant Jaume Pelegrí. Presenta una planta de 5 trams, coberta amb voltes de nervis, capelles laterals, capçalera poligonal i volta estelada. Al seu interior presenta un revestiment neoclàssic i a les voltes pintures de Joaquim Oliet datades de mitjans de segle XIX.
L’ornamentació de la basílica presenta al·lusions als símbols compostel·lans com la petxina del pelegrí, ja que el temple està dedicat al patró dels pelegrins en referència al Camí del Llevant.
___
ORGUE
El nou orgue Mossén Cabanilles, el segon més gran de la Comunitat Valenciana, data de 2012, any en que fou beneït commemorant el tercer centenari de la mort de Joan Baptista Cabanilles, de qui porta el seu nom.
L’orgue actual, és el quart que s'inaugura des de la construcció de la basílica a finals del s. XVI. Consta de 49 registres repartits entre l’orgue major, la cadereta, l’expressiu, els ecos, la batalla i el pedal. Tres teclats i el teclat de pedal, amb un total de 3.700 tubs.
L’orquestra de la Schola Cantorum, el Cor de Gregorià de la basílica, amb projecció nacional i internacional, acompanya les celebracions del temple amb el cant de les festivitats més importants de l’any litúrgic.
___
CAPELLA DE LA SENYORA PEPA
Lloc de devoció pelegrinatge de nombrosos devots locals, nacionals i internacionals durant tot l’any.
Josepa Naval i Girbés (11 de desembre de 1820 - 24 de febrer de 1893) va ser una dona seglar consagrada a la instrucció i educació cristiana de les joves del seu poble. Per la seua tasca exemplar, fou beatificada a l'any 1988 pel Papa Sant Pau II després d’atribuir-li distints miracles i curacions. Actualment el seu cos es pot venerar a la seua capella a la Basílica de Sant Jaume Apòstol.
La diòcesi de València celebra la seua festivitat litúrgica el 6 de novembre i el primer diumenge posterior a aquesta data.
01. Ahuelo Colomet.
Vicente Manuel Granell Pérez.
02. Arquets.
Elena Tornero.
03. Bastonets.
Enrique Castell Borrás.
04. Bastonets.
Enrique Castell Borrás.
05. Bastonets.
Enrique Castell Borrás.
06. Bolero.
Vicente Manuel Granell Pérez.
07. Carxofa.
Miguel Sotomayor.
08. Gegants.
Victor Manuel San Germán Ros.
09. L'Admiració d'un Poble.
Vicent Segura Pozo.
10. Muixeranga.
Vicente Manuel Granell Pérez.
11. Músics.
Vicente Manuel Granell Pérez.
12. Nova Muixeranga
Ximo Bueno.
13. Pastoretes
José Vicente Portoles.
14. Tornejats.
Manuel San Germán.
15. Volants.
Paco Donderris.
Fonts Bibliogràfiques
-AJUNTAMENT D’ALGEMESÍ.
-ALGEMESÍ EN LA MEMÒRIA.
Blog.
-ALIAGA, E; ... [et al].
L'orgue Mossén Cabanilles d'Algemesí. Algemesí : Basílica Parròquia de Sant Jaume Apòstol, 2012.
-CAMPANERS.
www.campaners.com
-DOMINGO, J.A.; SARRIÓ I GONZALVO, E.
Els nostres monuments: Església Arxiprestal de Sant Jaume Apòstol. Berca, nº27.
-DOMINGO, J.A.
Orgue d’Algemesí. València, Diputació de València, 1981.
-FESTA PATRIMONI ALGEMESÍ.
www.festapatrimonialgemesí.com
-GENERALITAT VALENCIANA.
Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià.
-GOMIS CORELL, J.C.
L’obra pictòrica de Francesc Ribalta a Algemesí. Ajuntament d’Algemesí, 2006.
-MUSEU VALENCIÀ DE LA FESTA.
-OLIVARES, E.
A l’ombra d’un campanar1703-2003. El campanar de Sant Jaume d’Algemesí. Ajuntament d’Algemesí, 2003.
-OLIVARES, E.
Ceràmica devocional urbana d’Algemesí. Ajuntament d’Algemesí, 2005.
-PARRÒQUIA DE SANT JAUME.
-SARRIÓ I GONZALVO, E.
Catàleg general del Museu de l’Església Parroquial de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí. Algemesí, 1979.
-SCHOLA CANTORUM D’ALGEMESÍ.
01. Entrada Mare de Déu.
Ximo Bueno.
02. Plaça Major d'Algemesí.
València Turisme.
___
Els Dolors De la Verge
• I. La Profecia de Simeó, o la Circumcisió.
• II. La fugida a Egipte.
• III. Jesús entre els Doctors.
• IV.La Crucifixió.
• V. La Crucifixió.
• VI.Jesús és baixat de la creu.
• VII.Soterrament de Crist.
___
Els Dolors de la Verge
I. La Profecia de Simeó, o la Circumcisió.
II. La fugida a Egipte.
III. Jesús entre els Doctors.
IV. La Crucifixió.
V. La Crucifixió.
VI. Jesús és baixat de la creu.
VII. Soterrament de Crist.
Dos altes, a l’altar major.
Francisco Javier Donderis Cervera.
Fonts
Bibliogràfiques
-AJUNTAMENT D’ALGEMESÍ.
-ALGEMESÍ EN LA MEMÒRIA.
Blog.
-ALIAGA, E; ... [et al].
L'orgue Mossén Cabanilles d'Algemesí. Algemesí :
Basílica Parròquia de Sant Jaume Apòstol, 2012.
-CAMPANERS.
www.campaners.com
-DOMINGO, J.A.; SARRIÓ I GONZALVO, E.
Els nostres monuments: Església Arxiprestal de Sant Jaume Apòstol. Berca, nº27.
-DOMINGO, J.A.
Orgue d’Algemesí. València, Diputació de València, 1981.
-FESTA PATRIMONI ALGEMESÍ.
www.festapatrimonialgemesí.com
-GENERALITAT VALENCIANA.
Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià.
-GOMIS CORELL, J.C.
L’obra pictòrica de Francesc Ribalta a Algemesí. Ajuntament d’Algemesí, 2006.
-MUSEU VALENCIÀ DE LA FESTA.
-OLIVARES, E.
A l’ombra d’un campanar1703-2003. El campanar de Sant Jaume d’Algemesí. Ajuntament d’Algemesí, 2003.
-OLIVARES, E.
Ceràmica devocional urbana d’Algemesí. Ajuntament d’Algemesí, 2005.
-PARRÒQUIA DE SANT JAUME.
-SARRIÓ I GONZALVO, E.
Catàleg general del Museu de l’Església Parroquial de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí. Algemesí, 1979.
-SCHOLA CANTORUM D’ALGEMESÍ.